Campanyes, la Maria i els embarassos

La Campanya de Nadal i Reis 2005 de l'Acció Social Montalegre ha estat tot un èxit. Hi han participat més de 1.200 voluntaris (individualment, en grup i fins i tot famílies senceres): 860 en la de Nadal i 365 en la de Reis. Les ganes d'ajudar, la motivació i la rauxa eren tan altes, que abans del termini fixat per l'organització ja s'havien preparat i repartit tots els lots a les famílies: 750 paquets per Nadal i 248 per Reis. Molts d'aquests voluntaris ja han manifestat el desig de tornar l'any vinent.

Efecte multiplicador

Al gener vam acomiadar la Maria. Aquesta senyora s'havia quedat cega i donà a la Fundació el petit pis on vivia a canvi d'un ajut residencial vitalici. Gràcies al gest de la Maria, ara al seu piset hi viu una família amb pocs recursos que paga un lloguer reduït. La solidaritat també prové de persones que des de la seva necessitat ajuden.

Solidaritat a totes les edats

Durant la cerimònia per la Maria notàrem l'entrada d'algú que respirava amb moltes dificultats. Al sortir del tanatori descobrírem una iaia acompanyada de la directora de la residència on vivia amb la Maria. La directora ens digué: “No hi ha hagut manera de frenar-la!” i la Iaia afegí: “La Maria era molt bona i es mereixia aquest esforç. La dec haver ajudada, no?”

Recurs al 100%

Un usuari demana un ajut maternal a un servei del barri i li responen que ja el van advertir de que si no tenien mitjans era millor avortar. Els casos que ens arriben, amb diferents matisos i intencions, són excepcionals, però no és la primera vegada que se'ns informa de situacions on s'ofereix l'avortament com a recurs. Des de la Fundació, com també des de les entitats a qui donem suport, ens oferim com a recurs previ en el 100% dels casos, perquè certament animem a “tirar endavant l'embaràs”. Primer per convicció ecologista: per ser ecologista no n'hi ha prou a defensar els ecosistemes i la sostenibilitat, que això és massa fàcil i pot resultar fins i tot hipòcrita si no es defensa un codi genètic humà absolutament nou, únic i irrepetible: això té molt més valor que qualsevol altre aspecte. I també per conviccions socials: una societat que no es veu capaç de tirar endavant, de forma tant individual com comunitària, una vida humana biològicament viable és una societat fracassada.

Volem deixar clar que en cap cas posen en dubte la professionalitat i l'esforç dels tècnics socials, de la que en tenim constants proves; però no seríem coherents si no manifestéssim el nostre desacord en un punt tant sensible.