Llarga vida a les andròmines

Els diaris destaquen que a Espanya hi ha tants mòbils com persones: més de 40 milions. Si sumem els ordinadors de sobretaula, els portàtils, les PDAs i altres andròmines amb el fet que ens agrada la novetat i volem els últims models, aviat ens adonarem que el volum de trastos que generem es immens. Per això és tan important que persones i entitats prenguem consciència de la necessitat de reutilitzar aquests aparells. Volem donar les gràcies a Foment del Treball per la donació de 10 ordinadors per a les classes d'informàtica de Terral.

Bona base per exercir la professió

L'interès dels estudiants i professionals de la comunicació pels temes socials va en augment. Un exemple d'això l'hem tingut aquesta setmana, que persones de la Fundació han estat entrevistades al carrer sobre el tema de l'Ordenança de civisme: com a professionals del món social van apuntar la necessitat que la legislació i/o els encarregats d'aplicar-la tinguin molt en compte les circumstàncies i problemàtiques personals i d'entorn de les persones a qui afecta directament l'Ordenança.

També destaquem la visita a la Fundació de dues estudiantes de comunicació per demanar-nos assessorament a l'hora de focalitzar el seu treball de curs cap a les dificultats, lluites i vivències quotidianes d'una persona del barri.

Treure’s la mandra

Un grup de joves universitaris decidits a fer algun servei per a les persones que dormen al carrer, van contactar amb nosaltres per informar-se sobre la manera més adient de dur a terme aquest projecte. Des de Raval Solidari els dirigírem a una entitat del barri que atén persones sense llar i els vam voler acompanyar al servei nocturn de repartiment de mantes i menjar.

Pla pel dret a l'habitatge

Les notícies referents als preus de l'habitatge ja no sorprenen ningú i fins hi tot han deixat d'indignar-nos; ens les escoltem com si es tractés de la llei de la gravetat, amb la qual s'ha de conviure i no es pot defugir. Per exemple, que en un dels carrers més degradats del Raval demanin 900 € per un pis de 40m2 o 300.000 € per uns locals destinats a petits negocis (no recordo la superfície exacta però no donava per a fer-hi ni una piscina per a nens) ja no ens fan saltar de la cadira. Tot plegat provoca que les persones visquin en unes condicions inacceptables per tal de no perdre el sostre, com ara la sobreocupació dels habitatges, els anomenats "llits calents", etc. El Pla pel dret a l'habitatge neix amb objectius molt ambiciosos: "La llei fa un important salt conceptual i aposta per la creació d'un parc específic d'habitatges assequibles que permeti atendre les necessitats de la població que necessita un allotjament. Aquest parc ha de ser suficient i sobretot integrat". Caldrà veure fins on arriba, i si serà capaç de trencar aquesta dinàmica excloent del mercat de l'habitatge. Toquem ferro! Us en tindrem informats!